Una fira arrelada al nostre poble
La paraula FIVAMEL va intrínsecament lligada a la història de la nostra localitat. Montroy sempre ha sigut un poble d’apicultors, de melers, persones que han dedicat el seu tarannà professional a cuidar de les abelles, a recòrrer camins i veredes, a passar inclemències en nits fosques de tempesta o dies fastigosos de sol i pesantor. Homens i dones que han anant d’ací cap allà ben atents a que no els furtaren els ruscs, vigilant els eixams per a que no foren objecte dels depredadors, vetlant per la salut i l’alimentació de les abelles. Ells foren la nostra inspiració, ara fa vint-i-cin anys, per a crear la primera FIRA VALENCIANA DE LA MEL.
L’apicultura necessita de la industria envasadora per a arribar a la majoria de les cases on es consumeix este producte tan dolç i saludable, però, no ho oblidem, són les abelles i els apicultors els que mantenen un vincle especial amb la natura per a oferir-nos els tresors del rusc: la mel, el pol·len, la cera, la geleia reial, els propòlis i la polinització, eixe secret que les abelles guarden per a incentivar l’alimentació de la majoria dels essers vius del planeta.
Per altra banda, també són necessaris els agents socials (institucions, sindicats, associacions,…), per a regular, defensar i establir unes normes que dignifiquen i estableixquen graus de consens entre els que es dediquen a una activitat que, per dur-se a terme a l’aire lliure, és susceptible de malentesos i diferències.
En eixe sentit, des d’un principi, l’Ajuntament de Montroi/Montroy ha recolzat la defensa de les mels valencianes de qualitat obtingudes pels nostres apicultors, com són la de taronger, romer i milflors, però també ha obert les portes de la Casa de la Vila per a que fora punt d’encontre entre tots. Fivamel ha sigut el forum on s’ha debatit sobre una possible Denominació d’Origen per a les mals valencianes, s’ha parlat sobre la competència deslleial de les mels forànies, especialment de Xina, la qual atemptava contra la producció nacional; s’han donat a conèixer tractaments contra la varroa i, fins i tot, s’han donat casos pràctics sobre l’ús dels productes de l’abella en la salut i l’alimentació. Sempre amb la millor de les predisposicions, sempre amb la voluntat de millorar les condicions de vida dels treballadors de la mel.
Fruït d’eixe interés, hem consolidat un dels concursos apícoles amb més tradició d’Espanya i des de fa vuit anys hem ficat a disposició del públic valencià un centre d’interpretació sobre l’apicultura, el MUSEU VALENCIÀ DE LA MEL, el qual acull en la seua pròpia seu a xiquets i grups d’adults per a que coneguen el treball que fan les abelles i els perills que correm tots en cas que desapareguen, si com anuncien els científics s’acompleixen els designis més catastrofistes.
Amb tot i això, la fira de la mel, la nostra fira, tan estimada pels veïns i veïnes que han ajudat a mantindre-la i consolidar-la des dels col·lectius, però també des de les aportacions individuals, és una gran festa de l’apicultura. Una fira familiar, entranyable, comercial, oberta a tot tipus de públic i, si la pandèmia ens ho permet en esta edició, bollidora i plena de visitants. Montroy tornarà a ser un any més la capital valenciana de la mel.
Antonio Carrascosa Rubio
Alcalde de l’Ajuntament de Montroi/Montroy
